L´objectiu és facilitar a les empreses que es puguin establir a la demarcació.
La Diputació de Girona va presentar ahir una eina nova per facilitar a les empreses que es puguin establir a la demarcació, i promoure així la captació d´inversions. Es tracta d´un sistema per internet que localitza les parcel•les lliures en sòl industrial de tots els municipis de les comarques gironines, amb informació diversa com ara la distància respecte de ciutats, la disponibilitat d´aigua o les parades de transport públic. A les comarques gironines hi ha 355 polígons i 1.923 parcel•les disponibles.
L´instrument és una gran base de dades en la qual s´ha introduït la informació provinent de diversos registres oficials, com ara el registre de planejament urbanístic de Catalunya i el cadastre. Un cop dins la pàgina web, que ja és operativa –www.ddgi.cat/poligons–, es poden buscar tots els polígons que hi ha a les comarques gironines, i les parcel•les lliures que hi ha en cadascun. A més, hi ha la possibilitat de veure-hi aspectes d´interès com ara les empreses que hi ha instal•lades, la disponibilitat d´aparcament i de transport públic, la velocitat d´internet o l´abastament i tractament d´aigua. Entre les diverses opcions que permet el programa també hi ha la de veure la informació d´una parcel•la concreta, o bé marcar diferents paràmetres en l´eina de cerca per trobar la parcel•la o el polígon que s´ajusti més a les necessitats de l´empresa.
Actualització permanent
Segons el diputat de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies, Joan Pluma, aquesta era una demanda del sector econòmic, però també afavorirà els ajuntaments: «Tota aquesta informació no estava disponible, i això era una dificultat per a les empreses quan volien traslladar-se.» Aquesta eina s´anirà actualitzant permanentment, i s´hi volen incloure més elements, com ara la capacitat energètica que tenen els polígons, les naus que siguin buides o instruments per posar en contacte propietaris i possibles interessats a comprar. Pluma ha destacat que es tracta d´una iniciativa «molt potent», que a més és «pionera» a l´Estat espanyol, ja que altres instruments semblants d´altres territoris no incorporen tanta informació.
355 polígons
Segons la base de dades de què disposa aquest instrument, a les comarques gironines hi ha 355 polígons industrials. En tot el conjunt hi ha 1.923 parcel•les disponibles, si bé en algun cas es tracta de polígons que encara s´han de reparcel•lar perquè no s´han acabat, i per tant ara per ara computen com a parcel•la única, o bé estan previstos en el pla general municipal però encara no s´han desenvolupat. Tot i això, Pluma va destacar que la recopilació i anàlisi de dades estadístiques sobre el sòl industrial de les comarques gironines és una tasca que s´ha deixat per a més endavant, perquè l´objectiu principal és posar la informació a disposició dels sectors interessats. «No ha de ser només un instrument d´anàlisi, sinó que bàsicament ha de servir per prendre decisions», va dir Pluma.

El Punt, 12/05/2009

Per posar-lo en marxa caldrà una inversió de prop de 2,1 milions d´euros i es vol començar a construir-lo l´any vinent.
L´Ajuntament de Riudellots de la Selva vol crear un Centre d´Innovació Gastronòmica Industrial, que s´anomenarà Foodlab i que està enfocat en la innovació i l´obtenció de nous productes destinats a l´alimentació. Segons el consistori, es tracta d´un projecte d´interès local i comarcal, ja que pot comportar beneficis a les indústries agroalimentàries, els productors agrícoles, les indústries de transformació i comercialització de productes, el sector turístic i els establiments de restauració dels voltants.
De fet, l´alcaldessa del municipi, Montserrat Roura (CiU), explica que, a banda dels beneficis que aquest centre pot representar per a les indústries presents al polígon, servirà especialment per promocionar els productes agrícoles propis de Riudellots, ja siguin cereals o hortalisses. "Ha de ser un benefici per a les indústries i els consumidors", apunta Roura.
Aquest centre es preveu ubicar a la masia de Can Rafael, una casa que es troba situada al costat de l´autovia A-2 i a tocar del polígon industrial del municipi, que concentra moltes empreses càrniques de la comarca i explotacions agràries, un dels objectius públics d´aquest centre d´innovació gastronòmica.
El projecte Foodlab compta amb un pressupost per a la rehabilitació de l´espai de Can Rafael de 1.581.629 euros, un projecte que ha estat elaborat per l´arquitecte municipal. D´altra banda, el consistori compta que, per posar-lo en marxa, caldrà invertir-hi uns 620.000 euros més. Aquí es preveu el cost del personal, les eines de creació i innovació i l´espai incubador de projectes, entre d´altres.
Les obres del Centre d´Innovació Gastronòmica Industrial es preveuen iniciar el 2010 i, per ara, el consistori ha demanat subvenció al Fons Europeu Feder, per tal que els subvencioni la meitat del que costa el projecte. D´altra banda, també s´ha posat en contacte amb la Diputació de Girona, així com el Departament d´Agricultura i l´Institut d´Innovació i Recerca de la Generalitat, perquè en financiïn el 50% restant. Per tant, el que hi hauria de posar el consistori seria la casa i el terreny.
Una altra font de finançament a la qual pensa recórrer el consistori és el subprograma "Avanza Contenidos", del Ministeri d´Indústria, Turisme i Comerç, que dóna subvencions per a la creació de centres de coneixement i espais per a la innovació i recerca.
El Centre d´Innovació Gastronòmica Industrial de Riudellots també hauria de servir, segons el consistori, per donar sortida als productes agroalimentaris del municipi. És a dir, tant al patrimoni de la pagesia com l´industrial.
Finalment, aquest nou centre, segons assegura el consistori, servirà per crear nous llocs de treball i un major dinamisme econòmic al polígon de Riudellots de la Selva, que compta actualment amb més de 1.500 treballadors, i que també beneficiarà les empreses capdavanteres en el ram de les matèries primers alimentàries.

Diari de Girona, 03/05/2009

La Generalitat de Catalunya posarà en marxa divendres vinent una pàgina web amb informació sobre els polígons industrials de Catalunya. La nova eina funcionarà com un cercador i permetrà conèixer la disponibilitat dels serveis de comunicacions electròniques fixes i mòbils dels polígons industrials del territori català. Segons va explicar el secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch, aquest i altres projectes són fruit de la implicació en la competitivitat del teixit empresarial.

Diari de Girona, 04/06/2008

L´Ajuntament de Santa Cristina d´Aro va aprovar ahir de forma definitiva el pla parcial del polígon industrial que ha d´anar al sector Reixach-Bernades. El regidor d´Urbanisme, Xavier Sala, va explicar ahir que ara s´ha de publicar l´aprovació i que de manera paral·lela ja es treballarà en el projecte d´urbanització. La previsió d´aquest projecte, que promou l´empresa pública Incasòl, és que comencin les obres d´urbanització a principis de l´any que ve. El grup de CiU, a l´oposició, va votar-hi en contra ja que entén que les comunicacions projectades saturaran la carretera que porta a Sant Feliu de Guíxols.
En l´aprovació definitiva es van resoldre les al·legacions presentades, entre elles, una de l´empresa Varal Real Estate, que va denunciar que havia estat ignorada en el procés de redacció del pla parcial, incomplint un conveni del 2006, en què deia que se l´havia de consultar. Per aquest motiu, l´al·legació és estimada, de manera que s´incorpora una ordenació alternativa presentada per l´empresa a les parcel·les A1 a A9 i A25 de la zona d´activitats econòmiques i industrial.
Per la seva part, el portaveu de CiU, Josep Llensa, va argumentar que el vot contrari del seu grup és perquè l´enllaç entre el polígon i la zona comercial -al Molí d´en Tarrés, a l´altre costat de la carretera- serà una rotonda a l´alçada del càmping. Llensa va sostenir que els camions saturaran la carretera, que no es preveu desdoblar. Per això, va defensar que l´enllaç cap als dos sectors s´hauria de fer des de la rotonda per accedir a l´autovia que porta a Platja d´Aro.

Diari de Girona, 25/04/2008

Les empreses industrials dels polígons d´Aiguaviva es van reunir ahir amb representants de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), a instàncies de la Cambra de Comerç de Girona. La UPIC té per objectiu afrontar de forma conjunta la problemàtica general de les empreses situades a polígons industrials catalans mitjançant el foment de l´associacionisme. L´ajuntament ha mostrat el seu interès de poder tirar endavant l´associació d´empreses del polígon i que aquesta actuï com a interlocutor per iniciar les millores necessàries a les zones industrials. La Cambra i la UPIC es tornaran a reunir amb els empresaris d´Aiguaviva per analitzar qüestions com seguretat, transport públic, i abocaments.

Diari de Girona, 17/04/2008

El municipi de Maçanet de la Selva podria comptar ben aviat amb una nova industrial. El nou polígon es desenvoluparà al sector de la factoria Trety -a prop de la C-35- i ocuparà una superfície de 250.000 metres quadrats. L´alcalde maçanenc, Alfons Soms (PSC), va ressaltar que falta poc perquè aquest nou espai sigui una realitat ja que "hem fet tots els tràmits i ara hem aprovat el text refòs de la modificicació del Pla general d´ordenació urbana" corresponent en el sector de sòl urbanitzable que ocuparà aquest nou polígon tal i com "ha demanat la Comissió Territorial d´Urbanisme".
Més terreny, més indústries
Així doncs, amb l´aprovació de la verificació del text refós, el municipi de Maçanet de la Selva comptarà amb més ?terreny industrial on s´ubicaran noves empreses i factories que repercutiran en el futur creixement econòmic de la població maçanenca.
Fins ara, el terme municipal de Maçanet de la Selva compta en aquests moments amb tres zones industrials distribuïdes al llard del territori. Aquests són els polígons de Puigtió, Can Roura i el Paratge de la Creu, aquest darrer proper a la factoria Trety, que veurà com s´amplia la zona industrial amb la creació d´un nou polígon. El ple de Maçanet va aprovar dilluns per unanimitat la verificació del text refós de d´aquesta modificació puntual del Pla General.

Diari de Girona, 10/04/2008

El Sant Gregori Parc Industrial va obrir ahir les portes amb la mirada fixada en convertir-se en un espai "de referència" sobretot per a les petites i mitjanes empreses. Així ho va dir el director del parc, Jesús Garrido, que va afegir que el parc compta amb espais destinats a despatxos i oficines. Cadascun té una superfície d´uns 300 metres quadrats i van orientats, principalment, a les empreses o tallers petits que actualment tenen dificultats per trobar espais. Garrido va detallar que a la demarcació hi ha "poc sòl industrial" i que, per això, aquestes empreses tenen problemes a l´hora de trobar despatxos a la seva mesura i "assequibles". De moment, ja hi ha una vintena d´empreses interessades en els despatxos i les oficines, mentre que la xifra es multiplica gairebé per cinc per les naus industrials. Garrido va explicar que ja en són més d´un centenar les que s´han interessat per les grans naus que tenen entre 12.000 i 13.000 metres quadrats. Dels gairebé 34.000 metres quadrats del solar, 20.000 ja estan edificats i pròximament iniciaran una segona fase que consistirà en construir 2.500 metres quadrats de despatxos i oficines.

Diari de Girona, 28/03/2008

Pràcticament la totalitat de les naus de les multinacionals Panasonic i Tèxtil Celrà, tancades el 2005, es troben actualment venudes o llogades i, per tant, està garantida l´activitat industrial en dues parcel·les de més de 120.000 metres quadrats al polígon industrial de Celrà. Aquestes dues empreses havien estat el referent de l´activitat industrial en aquest polígon industrial i, poc a poc, deixen pas a d´altres instal·lacions industrials dedicades des de la logística a la construcció, passant per espais de magatzem o societats per produir i vendre energia solar.
Des del 2005, els solars d´aquestes dues empreses, situades de costat, es trobaven sense activitats i les naus, un cop buidades de maquinària, no tenien cap tipus d´utilitat. Però, a poc a poc, s´ha aconseguit que retorni l´activitat a aquesta zona del polígon industrial, segons va explicar l´alcalde de Celrà, Francesc Camps.
Per una banda, les instal·lacions de Panasonic, d´uns 68.000 metres quadrats, van ser adquirides per dues empreses. La part menor, de 16.000 metres quadrats, l´ha comprat la societat Mascotrans per a explotar-la ella mateixa i hi està construint una nova nau. Aquesta empresa està dedicada al transport i la distribució logística. La resta de terreny, 52.000 metres quadrats, han estat adquirits, segons fonts municipals, per l´empresa que fabrica les Gomes Milán, amb seu a Mont-ras. No obstant, altres fonts assenyalen que la companyia compradora és Active Base. Aquesta hauria llogat algunes de les naus a altres societats que seran les que desenvoluparan les activitats al recinte de l´antiga planta de Panasonic, dedicada a la fabricació d´aspiradores. Per una banda, des de fa mig any està instal·lada l´empresa GAM -amb diferents delegacions a l´estat espanyol i Portugal i amb seu al País Basc- que es dedica al lloguer de maquinària.
D´altra banda, una altra parcel·la l´ha adquirit Point P., filial de Saint-Gobain i amb seu central a Torroella de Montgrí, que es dedica a la venta i distribució de materials per a la construcció. L´empresa ha decidit traslladar la seva seu central de Torroella a Celrà, on hi haurà el magatzem principal que abastarà els vint centres de venta que tenen arreu de Catalunya i França.
Una altra parcel·la, de les més petites i d´uns 6.000 metres, és ja de Galeries Tarragona, una empresa del grup Expomobi, que està construint de nou una nau per emmagatzemar-hi mobles.Finalment, una altra part de l´antiga Panasonic l´ha comprat el CECAM (Centre d´Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials) per a ampliacions futures, ja que estan situats en una nau propera a les instal·lacions de l´antiga fàbrica japonesa.
L´altra empresa que va tancar mesos després de Panasonic, a finals del 2005, va ser Tèxtil Celrà. Segons ha explicat l´alcalde, dos empresaris sota el nom de BRB 77 -un del sector tèxtil d´Anglès i el propietari de l´empresa Caldereries Rovira de Celrà- l´han comprat en la seva totalitat. Aquests dos empresaris s´han reservat bona part de les naus per a activitats pròpies. A mes a més, tal com va avançar Diari de Girona, volen impulsar un gran projecte d´energia solar ?fotovoltaica a la teulada de les naus.
A la part del darrere de l´antiga tèxtil es traslladarà l´empresa Caldereries Rovira, amb seu al mateix polígon industrial però que ara disposarà de més espai per créixer.

Diari de Girona, 12/03/2008

La Generalitat ha posat en marxa un sistema d´informació dels polígons industrials de Catalunya per crear un directori únic d´aquest tipus d´instal·lacions, segons va informar ahir el Govern català. En el projecte participen els departaments d´Innovació, Universitats i Empresa, de Política Territorial i Obres Públiques, i de Governació i Administracions Públiques, a més del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, l´Institut Cartogràfic de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
L´administració catalana es compromet a garantir el manteniment d´aquest directori. Segons va informar el Govern, la iniciativa busca involucrar els municipis i les comarques en el seu desplegament, i oferirà una visió supralocal del polígon necessària per impulsar una major coherència en les polítiques públiques en matèria de sòl.

Diari de Girona, 19/02/2008

Un estudi de la Taula de l´Enginyeria de les Comarques Gironines alerta que el polígon industrial de Riudellots (Polingesa) consumeix el doble de l´aigua que pot subministrar la xarxa municipal i que la depuradora està totalment saturada i es produeixen vessaments periòdics. L´estudi també destaca la necessitat de fer un pla d´emergències i millorar la seguretat. La situació estratègica i els accessos són punts forts d´aquest polígon, en què hi ha instal·lades 157 empreses.
Els dos pous municipals que subministren aigua a tot el terme de Riudellots no donarien l´abast si haguessin de servir a totes les empreses del polígon Polingesa. Fins a 25 pous privats garanteixen el subministrament en aquests moments, amb un consum del doble del que pot servir la xarxa pública. L´estudi de la Taula de l´Enginyeria de les Comarques Gironines adverteix que això representa un problema, sobretot pel fet que es desconeix quin és l´estat de l´aqüífer, cosa que recomana estudiar, i que en menys d´una dècada el consum d´aigua per a ús industrial s´ha triplicat. També considera que és prioritari fer efectiva la dotació d´aigua del Ter, «prioritzant la contenció de les demandes» i incidir en la minimització i reutilització.
Un altre problema és la sobresaturació de la depuradora municipal, que tracta tant l´aigua residual dels habitatges com de les indústries. L´estudi alerta de «vessaments accidentals i periòdics» i que si no s´hi posa remei, això és un condicionant per a l´establiment de noves iniciatives empresarials –el polígon està actualment al 70% de la seva capacitat.
D´altra banda, l´estudi detecta queixes generalitzades respecte a la velocitat de la connexió a internet de banda ampla i a la rapidesa de contractació i de resposta en cas d´incidència. També es proposa crear la figura d´un coordinador de seguretat del polígon, amb la coordinació de tots els plans d´emergència. En l´aspecte de vigilància, es destaquen importants mancances i es proposa instal·lar un sistema de control amb 42 càmeres en punts estratègics.
Entre els punts forts del polígon destaca la seva situació estratègica, a tocar de l´aeroport, de l´A-2 i de l´AP-7. L´estudi, però, remarca que caldria apostar més pel transport aeri, accelerar el desdoblament de l´A-2 fins a la Jonquera, lluitar per mantenir i potenciar l´estació de tren de Fornells i millorar la connexió amb el port de Palamós.
CLASSIFICAR ELS POLÍGONS
Aquest treball podria ser la base per establir un sistema de classificació dels polígons industrials, segons els seus serveis i infraestructures, amb un registre detallat de les característiques de cadascun, per orientar les empreses interessades. Aquest aspecte ja s´ha començat a parlar amb la Unió de Polígons Industrials de Catalunya.
Els creadors de la Taula de l´Enginyeria –formada pels col·legis oficials gironins d´Enginyers Industrials; d´Enginyers de Camins, Canals i Ports; d´Enginyers Tècnics Agrícoles i d´Enginyers Tècnics Industrials– ja preveuen dotar-la d´entitat jurídica per continuar fent noves investigacions i projectes.
El Punt, 01/02/2008

L´Institut Català del Sòl (Incasol) ha començat el procés de licitació per urbanitzar el polígon industrial del Molló, situat entre els termes municipals de Móra la Nova i Tivissa. El pressupost de licitació és de 5,5 milions d´euros i el termini d´execució de les obres serà d´un any. Al Molló hi haurà indústria gran i petita. L´ordenació proposada s´estructura mitjançant una xarxa viària que s´ajusta al màxim a l´orografia del terreny, fragmentant les parcel·les de manera que es produeixi una implantació natural en l´entorn rural immediat. «La urbanització d´aquest polígon arriba en un moment oportú, just a l´entrada d´una etapa de recessió econòmica que pot quedar alleugerida per la creació de nous llocs de treball», va dir l´alcalde de Móra la Nova, Joan Manel Sabanza. Al marge d´aquest polígon, l´Incasol també promou a l´Ebre el polígon de Camposines, l´estació de mercaderies a l´Aldea i el Catalunya Sud.
El Punt, 07/02/2008

Els experts consideren que el Polígon Industrial de Riudellots té importants mancances en qüestió de mobilitat i de seguretat, i que s´hi produeixen abocaments incontrolats a riu Onyar. La Taula d´Enginyeria de les Comarques Gironines -òrgan constituït pels col·legis d´Enginyers Tècnics Industrials, d´Enginyers Indutrials, d´Enginyers Tècnics Agrícoles i d´Enginyers de Camins, Canals i Ports- va presentar ahir en un acte celebrat a la Cambra de Comerç, l´estudi que ha elaborat sobre les infraestructures de l´esmentat polígon.
La Taula, que té intenció d´esdevenir un òrgan consultiu del sector industrial, urbanístic o de la construcció gironins, comença amb aquest estudi la tasca de realització d´informes i dictàmens que s´ha proposat.
Respecte a les mancances en infraestructures de transport i mobilitat, proposa potenciar el transport de mercaderies per via fèrria, apostar més pel transport aeri i luitar per la creació del Triangle Logístic Gironí (Logis Empordà, Cim Selva i Port de Palamós). Així mateix, fa una crida a millorar el transport públic per accedir al polígon de Riudellots.
Els experts han detectat, a més, que el polígon és "un lloc molt vulnerable a possibles intrussions a causa de la ubicació aïllada i de les seves grans dimensions". A aquest problema de seguretat s´hi afegeix que "les empreses no disposen de cap sistema de seguretat de protecció global". Per la Taula d´Enginyeria, es fa necessari un control d´accessos al polígon i tancar-lo els festius i els caps de setmana. Però la seguretat té també la vesant de seguretat industrial. I en aquest cas es recomana exigir a totes les empreses el seu propi Pla d´Emergència Interior, la instal·lació de sirenes d´avís a la població i la creació de la figura del coordinador de seguretat del polígon.
Abocaments incontrolats a l´Onyar
D´altra banda, l´estudi assegura que es produeixin abocaments incontrolats al riu Onyar a causa de la poca capacitat de la depuradora, que es malbarata el 19% de l´aigua, que l´aigua no és potable i que hi ha nul·la presència d´energies renovables.
Diari de Girona, 01/02/2008

La comissió d´Urbanisme de Girona ha aprovat el nou polígon industrial de Santa Cristina d´Aro, un projecte previst des de 1997 però que l´Ajuntament va haver de redimensionar i reubicar després de la forta oposició de col·lectius proteccionistes. La proposta aprovada ahir tanca un llarg procés i permet tirar endavant un projecte urbanístic que afecta 33 hectàrees, 12,5 de les quals estaran ocupades per naus industrials ubicades al sector de les Barnades -a la banda esquerra de la carretera que va de Santa Cristina a Sant Feliu.
El director general d´Urbanisme, Pere Solà, va explicar que la construcció s´ha concentrat a les Barnades, mentre que el sector del Molí d´en Reixach s´ha reservat per a espais lliures -que s´estendran per 13 hectàrees- i equipaments -que n´ocuparan 2,5-; el pla urbanístic es completa amb 2,5 hectàrees per a vials. Sobre els accessos, Urbanisme ha recomanat que s´ampliï el vial d´entrada.
També a Santa Cristina, la comissió territorial d´Urbanisme no va donar el seu vist-i-plau a un projecte per fer un pitch & put al Mas Torrellas, ja que no s´ajusta al Pla d´Ordenació Urbanística Municipal.
D´altra banda, AENA haurà de presentar un informe ambiental perquè la Generalitat pugui aprovar l´ampliació de l´aeroport Girona-Costa Brava. Urbanisme està d´acord amb la proposta -que desenvolupa el Pla Director de l´aeroport- però aquest document és un requisit imprescindible, ja que el projecte afecta dos termes municipals: Vilobí d´Onyar i Aiguaviva. L´actuació ordenarà una superfície de 214 hectàrees i preveu ampliar la pista per la banda sud, a més de construir els equipaments de servei propis de l´aeroport.
Línia d´alta tensió
Fecsa Endesa vol construir una línia d´alta tensió de 132 kV entre Serinyà i Vilafant, que també afectarà Sant Ferriol, Esponellà, Avinyonet de Puigventós, Crespià, Cabanelles, Navata i Ordis. Urbanisme la va aprovar ahir de manera inicial, però ara per avançar en la tramitació que diferents departaments de la Generalitat en facin els seus informes. El primer tram d´aquesta línia serà de nova construcció i compta amb dues alternatives, mentre que el que va de Vilafant a Cabanelles aprofitarà una línia ja existent.
A més, Urbanisme també va aprovar una modificació de les normes subsidiàries per construir una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat a Ribes de Freser.
Diari de Girona, 31/01/2008

L´Ajuntament de Roses ha desencallat després de sis anys la creació del polígon industrial amb l´aprovació ahir de la modificació del Pla Parcial del sector industrial de la població. Segons l´alcaldessa, Magda Casamitjana, el nou polígon, ubicat al costat de la carretera de Vilajuïga, estarà destinat a petites i mitjanes empreses del municipi perquè hi puguin desenvolupar les seves activitats. Casamitjana va descartar la presència de firmes de fora de Roses. En aquests moments, a la zona ja hi està instal·lada l´empresa Zodiac. Es preveu que a partir de febrer, un cop aprovat pel ple, l´Incasol comercialitzi les parcel·les.
Amb aquesta modificació del pla parcial del sector industrial aprovada ahir per la Junta de Govern, Roses adopta les prescripcions realitzades el 2005 per la Comissió d´Urbanisme de Girona, que catalogava una franja d´aquest polígon com a corredor biològic mereixedor, per tant, d´una especial protecció. La principal variació contemplada pel nou pla consisteix a catalogar aquesta franja com a sistema de parcs i jardins. Per compensar la pèrdua de terreny que aquesta nova classificació suposarà, s´han incorporat al projecte noves tipologies industrials, amb parcel·les de menor superfície que permetran l´adaptació a la demanda del mercat.
A partir d´ara, s´obrirà un període d´informació pública durant un termini d´un mes. Es preveu l´aprovació definitiva d´aquestes tramitacions a partir del mes de febrer, perquè l´Incasol pugui procedir en el mínim termini possible a l´execució de les obres d´urbanització que permetin la comercialització de parcel·les i posterior establiment dels industrials interessats.
Diari de Girona, 18/12/2007

La nova zona industrial que hi haurà entre Girona i l´aeroport tindrà unes 300 hectàrees, que l´Incasol –empresa urbanística de la Generalitat– ja ha començat a comprar. Fins ara, ha adquirit unes 200 hectàrees, sobretot en els municipis de Riudellots i Aiguaviva. Els límits del polígon seran l´N-II i l´AP-7 per l´est i l´oest, i pel sud serà la C-25, en el tram de carretera d´accés a l´aeroport des de l´N-II. La confluència de totes aquestes infraestructures, més el TAV i la proximitat amb Girona, han fet que el govern decideixi convertir aquesta zona en un dels principals pols econòmics de la demarcació, destinada a usos industrials i logístics. El model que s´hi vol aplicar pretén ser respectuós amb el paisatge i tindrà grans naus en comptes de petites indústries.
La Generalitat ha comprat unes 200 hectàrees, i no descarta adquirir-ne més en cas que li surtin noves oportunitats, amb l´objectiu que el 100% del sector sigui propietat de l´administració pública. Els pròxims passos seran la firma d´un conveni entre els ajuntaments de Riudellots i Aiguaviva i l´Incasol, per formar un consorci des d´on es posarà en marxa i es gestionarà el projecte. Això es vol fer la primavera que ve, i abans de final d´any es preveu tenir un avantprojecte d´ordenació urbanística de tota la zona. El pla director que la Generalitat està redactant sobre el polígon del voltant de l´aeroport també serà un dels elements que ajudaran a definir tota aquesta zona, que se situarà entre la C-25 –entre les rotondes d´accés a l´N-II i l´autopista– pel sud, l´AP-7 per l´oest i l´N-II per l´est. Pel nord encara no està clar, ja que si s´arriba fins a Aiguaviva, no es descarta que també s´entri al terme municipal de Fornells.
Segons el subdirector de l´Incasol, Lluís Berenguer, «aquest és un lloc immillorable, perquè està a prop d´infraestructures que tenen un abast internacional, i també a prop de tota l´àrea urbana de Girona». El CIM la Selva i l´arribada del TAV seran elements que encara potenciaran més l´espai. El projecte es desenvoluparà per fases, a través de plans parcials, però no es preveu que es pugui començar a urbanitzar cap dels sectors abans del 2010.
INDÚSTRIES I LOGÍSTICA
Berenguer ha explicat també que ara s´encarregarà un estudi que defineixi quines activitats té sentit que es col·loquin en aquest nou espai, i quins usos haurien de tenir, sobretot tenint en compte les infraestructures. En funció d´això es farà l´ordenació urbanística, si bé el conseller Joaquim Nadal havia assenyalat al febrer –quan va fer pública només la idea– que es tractaria sobretot d´empreses industrials i logístiques. A més, si bé en alguns casos les parcel·les seran de venda, l´objectiu és que en bona part l´administració continuï sent la propietària dels terrenys. Això en facilitaria la gestió posterior, el manteniment i el disseny de polítiques, com ara les de mobilitat.
El que el subdirector de l´Incasol ha volgut deixar clar és que volen implantar un nou model de polígon, basat en l´exemple anglès: «Volem que s´ajusti al territori i que no sigui un continu urbà, sinó que si hi ha masies o boscos d´interès pel mig, que es respectin, i que es potenciï la integració paisatgística i es mantinguin els connectors ecològics i socials.» Per això, gran part de les edificacions seran grans naus, i només es vol reservar un àmbit reduït per a petites indústries. Segons Berenguer, «hi volem posar una activitat econòmica de qualitat, i ara volem debatre el projecte amb tots els agents implicats, perquè és un model diferent al que estem acostumats».
El pressupost de l´Incasol per a les comarques gironines amb vista al 2008 és de 46,1 milions d´euros, una quantitat que representa un increment d´un 45% respecte del pressupost del 2007, que va ser de 31,7 milions. Augmenten sobretot les partides destinades a promoció de sòl residencial, mentre que la quantitat per a activitats econòmiques s´incrementa molt lleugerament. També augmenta espectacularment la promoció d´habitatge protegit, de 16 a 27 milions –un 68% més–, per complir així les previsions de construcció de pisos protegits que ha fet el govern per a aquest mandat. En canvi, només baixa una partida, la que es destina a la restauració de nuclis antics, la preservació de monuments i encàrrecs, que es redueix un milió i passa dels 4,3 milions als 3,3.

El Punt, 10/12/2007

L´Ajuntament de Santa Coloma de Farners ha autoritzat la urbanització del polígon industrial de Mas Llorenç, el segon de la capital de la Selva després del de Can Simón. L´empresa promotora ja pot començar a reparcel·lar, plantejar carrers i disposar serveis. La zona industrial de Sant Llorenç oferirà 190.000 metres quadrats nets de sòl industrial. El nou polígon industrial de Santa Coloma de Farners ha aixecat expectació entre un nombre important d´empreses que estan interessades a instal·lar la seva activitat a Santa Coloma i també d´empreses locals que voldrien traslladar-se al nou sector. Segons el regidor d´Urbanisme, Josep Cullell (CiU), això és «lògic» atès que «la zona industrial de Santa Coloma està en una situació geogràfica immillorable i té unes connexions excel·lents», alhora que han demanat a la Generalitat que tingui en compte Santa Coloma en el traçat del futur eix ferroviari transversal.

Diari de Girona, 27/11/2007

L´Ajuntament de Salt va aprovar en l´últim ple la modificació del pla general dels sectors Maret-1 i Maret-2, –la zona industrial a banda i banda de l´AP-7–, per ampliar-la a usos comercials i de serveis. CiU va donar suport a la proposta, i va dir que ja l´havia plantejat en l´anterior mandat, quan era al govern, però que «per raons particulars i d´un regidor» contrari a la iniciativa, no va poder prosperar, i, ara, «el govern defensa allò que havia rebutjat», va dir Jaume Torramadé. Tot i que no va esmentar el nom, Torramadé es va referir a Joan Boada, d´ERC, soci de CiU en l´anterior mandat, i actual regidor. Torramadé va dir que a Salt li queda poc temps de la «situació de privilegi» en què es troba, a causa de la «paràlisi municipal» i les noves sortides de l´AP-7, que faran que la creació de comerços i empreses es reparteixin entre els pobles veïns, diu. Boada va contestar-li que la proposta d´ampliació es va aturar per l´«oposició dels propietaris», cosa que Torramadé va rebutjar dient que «no eren propietaris, sinó un regidor que manava molt». IPS-ICV va votar contra la proposta i el PP es va abstenir.

El Punt, 21/11/2007

L´Observatori de Tecnologies de la Informació i la Comunicació que s´ha creat a Girona vol diagnosticar com estan equipats els polígons de les comarques gironines i la cobertura i la qualitat que tenen de banda ampla per potenciar-ne l´ús, ja que es considera que això podria millorar la productivitat de les empreses. El president de l´Aenteg, Joan Ribas, va fer ahir aquestes declaracions en el marc del Fòrum E-tech, que es va fer a l´hotel Carlemany. El director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, manté que actualment la penetració de la banda ampla és molt alta, però la intensitat de la utilització de les empreses és baixa.
L´Observatori, impulsat per l´Aenteg amb la col·laboració de la Diputació de Girona, l´Ajuntament de la ciutat, la Cambra de Comerç i la UdG, farà els primers passos amb aquest estudi, i l´objectiu és tenir indicadors estadístics per conèixer les mancances existents i fer «un salt qualitatiu» en l´ús de les noves tecnologies, segons es va destacar. La tinenta d´alcalde de l´Ajuntament de Girona, Cristina Alsina, va anunciar que, paral·lelament, el consell econòmic i social de l´Ajuntament ha aprovat la creació d´una comissió de noves tecnologies per fer un pla estratègic a la ciutat.
El president d´Aenteg manté que Catalunya no avança sinó que «va enrere com els crancs» en el tema de les noves tecnologies, i això frena la competitivitat i productivitat de les empreses. El director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, també va destacar que Catalunya està a la cua d´Europa en la utilització de banda ampla per les empreses. «Cal que les administracions públiques promoguin el desenvolupament de les TIC i s´estimulin les empreses perquè les utilitzin», va destacar.
En l´acte d´ahir, moderat pel periodista d´El Punt Eduard Batlle, es van lliurar els premis E-tech a Lloret Turisme, pel portal oficial de Turisme de Lloret; Josep Sucarrats, Enric Sucarrats, Alba Martínez i Anna Garcia per El Joc Casteller; Disseny i Subministres Tècnics SL, pel dispatxing d´instal·lacions tècniques; Intercom Telemàtica Girona pel portal de l´Ajuntament de Castelló d´Empúries; Festival de Cinema de Girona, la UdG i l´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols per Moviemobile i Iglesias Associats per Sies.tv.

El Punt, 16/11/2007

Els propietaris dels terrenys del Pla de Vidreres han fet arribar a l´Ajuntament un projecte de Pla Parcial per impulsar la construcció d´un polígon d´activitats -una zona de naus destinades a usos que poden ser lúdics, comercials o bé industrials- en aquest espai, actualment dedicat al conreu i delimitat per les carreteres C-35. C-63 i N-II a la sortida en direcció Lloret de Vidreres. L´Ajuntament, però, els ha retornat el projecte perquè «estava inclomplert i fet amb presses», segons va explicar el corresponsable d´Urbanisme de l´Ajuntament de Vidreres Jordi Pruneda (ICV)-les dues forces governants, ICV i PSC, comparteixen la cartera.
Pruneda, prudent com a regidor però reaci a la creació d´un nou polígon industrial en aquest sector -és alhora portaveu de la plataforma Salvem el Pla de Vidreres, que es va organitzar quan el POUM aprovat el 2003 va atorgar a aquests terrenys la qualificació d´industrial- va assegurar que la creació d´un nou polígon «va per llarg» perquè entre d´altres aspectes «encara falten per solucionar aspectes tècnics, com ara la inundabilitat dels terrenys».
I és que si bé un jutge va considerar que la ordenació municipal de 2003, que qualifica com a industrials aquests terrenys, és correcta, el cert és que els terrenys són de caire inundable i Pruneda espera dirimir l´assumpte «a àmbit municipal», i sense haver de recórrer una altra vegada als jutjats. El 2004, l´Associació de Naturalistes de Girona (ANG) va interposar un contenciós argumentant que els terrenys tenien, entre altres virtuts, un especial interès agrícola i mediambiental. El contenciós recollia també els precs de la Plataforma Salvem el Pla de Vidreres, que va fer nombroses actuacions durant la redacció del Pla d´Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat definitivament el 2003 per protestar pel canvi de qualificació d´aquest sòl, on actualment s´hi porten a terme activitats agrícoles.
Sense motius per protegir-los.
Un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que els terrenys no reunien les característiques necessàries per alliberar-los de la qualificació atorgada en el marc del nou POUM i protegir-los sota la denominació de sòl agrícola d´interès especial.
La sentència considera que no cap la protesta davant la decisió de requalificar els terrenys perquè no es tracta de cap zona protegida, defensa el dret de l´Ajuntament a considerar les requalificacions sempre i quan siguin «congruents» amb les línies que marquen el planejament i estiguin «adequades a dades objectives» i considera que els valors mediambientals del terreny no són suficientment «objectivables» per promoure una protecció, i els informes tècnics aportats no són suficients per avalar-ho.
La sentència també desestima els supòsits que l´activitat industrial a aquest indret suposi contaminació de les rieres properes o sobreexplotació de l´aqüífer de la Tordera.

Diari de Girona, 14/11/2007

La Cambra de Comerç de Girona realitzarà diverses alegacions a la redacció del Pla Territorial de la Garrotxa en matèria de política industrial, de sòl i d´infraestructures perquè consideren que «cal anar més enllà». No obstant també han considerat positiu el fet de que es recullin els plantejaments vigents.
Punts com igualar en dates els objectius fixats amb el Pla Territorial de Catalunya a l´any 2026 «és adequat», però matisa que per avaluar el desenvolupament s´ha de posar una datà intermitja que doni un horitzó «més abastable i segur» per a la qual cosa han proposat l´any 2016.
Respecte al sòl per activitats econòmiques la Cambra de comerç ha demanat «que es faci un estudi seriós de la situació actual de l´estat dels serveis als polígons industrials garrotxins» i que aquest informe serveixi de «full de ruta» per tal de redactar noves mesures d´actuació de millora de la indústria. Així també afirma la Cambra que cal buscar fórmules que evitin les dificultats que comporten els acords entre els municipis per a la creació de polígons industrials comuns ja que aquests són «necessaris» quan afecten dos o més ajuntaments.
En la qüestió del Parc Natural de la Zona Volcànica la Cambra de Comerç afirma que «com a producte turístic, no ha de representar la transformació econòmica de la zona en un monocultiu econòmic», així recomana que es realitzi un estudi sobre l´impacte econòmic i social en el queal es tingui en compte tanta superfície declarada com a parc natural. De la mateixa forma la Cambra de Comerç tampoc descarta la possibilitat de que siguin necessàries indemnitzacions compensatòries als propietaris de terrenys.
En matèria d´infraestructures l´empresariat a apuntat un seguit de dotacions com una autovia desdoblada que uneixi els principals punts de la comarca, impulsar l´eix tranversal ferroviari, cobertura de telefonia mòbil i proveïment de banda ampla.

Diari de Girona, 26/10/2007

Els treballs d´aplanament del terreny ja són evidents a la zona, situada molt a prop de l´autovia, darrere dels concessionaris de la banda oest del municipi. El polígon inclou parcel·les d´entre 900 i 2.000 m² i gairebé estan totes venudes a empresaris de la zona i de fora, segons va explicar l´alcalde, Gabriel Casas. La majoria de propietaris, però, són empresaris ja instal·lats al municipi que regenten concessionaris de cotxes i que volen ampliar les seves instal·lacions per poder exposar en millors condicions els cotxes.
Per l´Ajuntament, el començament de les obres suposa la consolidació d´un treball de molts anys, que va implicar la negociació amb una cinquantena de propietaris. També, a banda dels ingressos econòmics que suposa el polígon per al consistori, l´alcalde valora l´oportunitat que es dóna als empresaris davant el dèficit de sòl industrial a l´àrea urbana.
Tot i la magnitud d´aquest polígon, aquest no es l´últim que projecta Fornells, sinó que n´està tramitant dos d´altres: l´anomenat Can Faixedas, de 110.000 m², i el de Can Lladó 1, de 100.000 m² més, situats a l´altra banda del de la Seba.
BEN COMUNICAT
L´interès dels empresaris pel polígon del pla de la Seba és degut, en bona part, a la seva proximitat a Girona i a l´important nus de comunicacions que hi ha a la zona, i també al fet que s´estigui esgotant el sòl del polígon de Mas Xirgu. Així doncs, el fet que suposi gairebé una continuació del polígon de Mas Xirgu i estigui situat a prop de l´eix transversal, amb previsió de desdoblament, i que l´AP-7 inclogui un accés al lloc en la seva ampliació a quatre carrils amb l´N-II a tocar, són elements que converteixen la zona en atractiva malgrat l´existència d´altres polígons de dimensions també importants als voltants, com són els de Riudellots de la Selva, Sant Gregori, Vilablareix i Cassà de la Selva. A més d´això, hi ha la previsió d´ampliació de l´aeroport, l´arribada del TGV i, sobretot l´estació de mercaderies a Fornells mateix.

El Punt, 24/10/2007

L`Ajuntament de Porqueres està executant la segona fase de la construcció del polígon industrial. El projecte inclou un carrer que ha de servir per alleugerir el trànsit del carrer Sant Andreu (la travessera urbana de la C-150). El pressupost de la urbanització és de 2,2 milions d`euros.

El Punt, 04/10/2007

L´equip de govern de Roses està negociant amb la Generalitat la manera de desencallar les obres de la zona industrial engegada fa deu anys i alhora negocia la creació d´un nou espai per a industrials que ha de permetre atendre la gran demanda per part, sobretot, de petits industrials. Les previsions són que en dos tres mesos es posin a la venda les parcel·les.
El director general d´Urbanisme, Joan Llort, es va reunir ahir amb l´alcaldessa, Magda Casamitjana, per afrontar els propers tràmits del polígon industrial aturat per qüestions relacionades amb el planejament. Segons Casamitjana, «s´ha compromès que entre uns i els altres el tirarem endavant i posar ja en venda les parcel·les». Les previsions inicials són que en dos o tres mesos això pugui ser una realitat. D´altra banda, davant la demanda de més parcel·les, s´està ja plantejant la possibilitat de disposar de més sòl. Segons Casamitjana, l´actual polígon no s´ampliarà i es treballarà per engegar «la zona econòmica del Chic», sobretot adreçat, els petits i mitjans industrials rosincs.

Diari de Girona, 02/10/2007

A poc a poc es defineix el projecte per desenvolupar el primer parc tecnològic de la comarca que s´ubicarà al terme municipal de Maçanet. L´alcalde de la localitat, Alfons Soms, va donar a conèixer ahir la superfície total que l´Ajuntament ha cedit per urbanitzar. En concret, el parc disposarà de 220.000 metres quadrats de sòl, dels quals 100.000 seran edificables. Una oferta amb la qual el consistori pretén satisfer la demanda de sòl de la petita i mitjana empresa de Maçanet, oferir un espai als joves emprenedors i apostar per la investigació de la indústria del tèxtil i el motor.
Tot i que encara no està enllestit el projecte d´urbanització d´aquest solar, Soms va assegurar que en «vuit o nou mesos començaran les obres». De moment, el que sí que es pot començar a tramitar és la demanda per aquest sòl industrial.
I és que aquests tràmits són un dels punts que es van definir ahir durant la reunió celebrada entre Soms, el delegat del Departament de Comerç i Indústria de la Generalitat, David Mascarot i el regidor de Promoció Econòmica, Tomàs Reyner.
Mascarot va explicar que el paper que hi jugarà Comerç i Indústria serà per «vehicular l´oferta a través de l´Agència Catalana d´Inversions, que és on les empreses busquen sòl industrial per instal·lar-se»». I ofertar «el contacte amb el Consorci de Viver d´Empreses de Girona».
Aposta pels emprenedros
Però Mascarot va destacar que el que més han valorat des de la Generalitat és «l´oferta de l´Ajuntament quant a disposar de sòl industrial per als emprenedors». Respecte al preu del sòl i els avantatges fiscals de les empreses que apostin per desenvolupar els seus productes a Maçanet, Soms va aclarir que «es negociarà puntualment amb cadascuna». I va afegir que «moltes d´elles seran petites i mitjanes empreses que ja no poden ampliar més el seu espai allà on es troben, però hem de tenir en compte altres empreses que vinguin de fora».
La reunió entre administracions d´ahir també va servir per redirigir el rumb que l´actual equip de govern per desenvolupar el futur parc tecnològic de la Selva. En aquest sentit, Soms va explicar que Mascarot «els ha orientat per ser més operatius». I és que fins ara Maçanet havia mantingut contactes amb la Universitat de Girona. «Un pas més per al parc tecnològic amb una important aposta per la recerca», va argumentar Soms. Ara, però, va subratllar «l´Ajuntament també mourà fils cap al sector empresarial per ofertar el sòl».
Finalment, l´alcalde va destacar que «amb tot aquest projecte i un cop estigui operatiu Maçanet oferirà una sortida laboral de qualitat a la comarca».

Diari de Girona, 04/10/2007

El futur polígon industrial de Fontanilles de Maçanet de la Selva ocuparà 220.000 metres quadrats i s´ubicarà just davant del polígon de l´empresa més gran del poble, la Tretty. L´alcalde de Maçanet, Alfons Soms, va informar ahir durant el ple municipal que el nou polígon es començarà a urbanitzar el 2008, després que el ple aprovés l´últim tràmit per modificar el Pla General en el sector on s´ha d´ubicar el futur polígon.
«L´important és que si alguna empresa de Maçanet entrés en crisi la gent pugui trobar nous llocs de treball sense moure´s del municipi», va subratllar l´alcalde en referència a la rellevància del futur polígon industrial. Soms va assegurar també que l´Ajuntament maçanetenc farà el possible per agilitzar-ne la seva construcció.
A la vegada, l´Ajuntament de Maçanet té la intenció d´erigir al futur polígon de Fontanilles el primer Centre Tecnològic i viver d´empreses de la comarca de la Selva. Des del mes d´abril el consistori ha iniciat converses amb la Universitat de Girona per ubicar aquest Centre Tecnològic en aquest futur equipament i ha visitat alguns vivers d´empreses de la demarcació de Girona. Aquestes gestions es reactivaran després que la Comissió Territorial d´Urbanisme doni llum verd als canvis puntuals del Pla General de Maçanet aprovats ahir pel ple. El futur Centre Tecnològic serà el primer d´aquestes característiques a la comarca de la Selva, segons la mateixa UdG.
El futur Centre Tecnològic servirà per donar el servei d´I+D a les empreses que s´hi instal·lin i, al mateix temps, ajudar als joves emprenedors del municipi a instal·lar-se, amb crèdits molt més favorables. Segons l´alcalde de Maçanet hi haurà parcel·les per tot tipus d´empresari, ja sigui petit, mitjà o gran però es prioritzarà el petit i mitjà empresari de Maçanet.

Diari de Girona, 07/08/2007

L´Ajuntament d´Amer invertirà 1.650.100 euros en acabar d´urbanitzar els 91.190 metres quadrats del polígon industrial del municipi, una actuació que Amer tenia previst acabar l´any 2000. L´execució de les obres es preveu que comenci a la tardor i el temps previst d´aquestes és de sis mesos. El projecte suposarà l´adequació i instal·lació de serveis com l´enllumenat, l´asfaltat dels carrers i la portada d´aigua fins al polígon. Fins ara les nou parcel·les que hi ha en funcionament agafen l´aigua de pous i la llum d´un transformador situat al polígon.
La zona industrial del municipi compta amb nou parcel·les que ja estan funcionant i amb les obres que es duran a terme per acabar el polígon se´n construiran sis més, fins arribar a les 15 parcel·les previstes. El pressupost al qual ascendeix aquesta consolidació de la zona industrial d´Amer és de 1.650.100 euros que pagarà d´ofici l´ajuntament i que, una vegada finalitzades les obres, remetrà les pertinents quotes d´urbanització als propietaris, perquè aquests, segons la seva parcel·la, facin el pagament.
El projecte d´urbanització del pla parcial de la zona industrial que ara s´aprova és la modificació d´un projecte anterior, que es va emprendre el 1999 amb un pressupost de 165 milions de pessetes d´aleshores, i que va obtindre una subvenció del programa Feder de la Unió Europea que suposava gairebé la meitat d´aquest pressupost. A finals del 2001 el municipi va perdre aquesta subvenció, que ascendia a 37 milions de pessetes, per no haver acabat el projecte de desenvolupament de la zona industrial en el termini fixat: les obres van començar l´octubre de l´any 1999 i havien d´estar finalitzades l´estiu de l´any següent, el 2000. La modificació del projecte ara aprovada no compta amb cap subvenció.
L´any 2002 el projecte d´urbanització del polígon va tenir un altre entrebanc quan es van aturar les obres perquè l´empresa adjudicatària del contracte va demanar una revisió de preus, que superava el límit permés per la llei i que l´Ajuntament no va acceptar.
El projecte modificat que ara s´ha aprovat suposarà, segons va explicar l´alcalde en funcions del municipi, Joan Güell, «acabar d´urbanitzar el polígon industrial, dotant-lo dels serveis que li falten com són l´enllumnenat i l´asfaltat dels carrers i la portada d´aigua a la zona». Güell va afegir que la modificació s´ha fet «adequant els preus del projecte segons la normativa» i que està previst que «les obres comencin, després de superar els tràmits pertinents i si no hi ha cap al·legació al respecte, a la tardor i el temps d´execució d´aquestes és de sis mesos»

Diari de Girona, 06/06/2007

-La Cambra de Comerç de Girona fa mesos que denuncia que hi ha importants polígons industrials de la demarcació sense accés a la banda ampla, una infraestructura que consideren clau per a la seva competitivitat. Té coneixement d´aquesta situació?
- La Cambra de Girona està fent un treball modèlic. Domènec Espadalé i tot l´equip de l´àrea de noves tecnologies estan treballant de forma exemplar. Respecte als polígons, tots els casos se solucionaran en qüestió de mesos. En alguns, només falten les llicències municipals. Abans que res, cal dir que Telefónica és una empresa privada, que inverteix allà on té retorn. No obstant, Telefónica ha participat en tots els concursos de la Generalitat sobre banda ampla rural, però els han perdut. La primera empresa adjudicatària va fer fallida i la segona estava a punt d´entrar en aquesta situació fins que Telefónica ha entrat en l´accionariat. I el compromís, assumit pe la Generalitat, és que el 99% del territori català tingui accés a la banda ampla abans de final d´any. Però als empresaris m´agradaria dir-los que també poden accedir a la banda ampla per via satèl·lit, tot i que és una mica més cara. Però no es pot dir que no hi ha infraestructures suficients per accedir a la banda ampla.
-Com contribueixen les noves tecnologies a millorar la competitivitat de les empreses?
-A Catalunya, la penetració de la banda ampla en empreses de més de 10 treballadors, és tant o més important que en els millors països d´Europa. El problema, és que els empresaris infrautilitzen aquesta eina. Només s´usa pel correu electrònic i per tenir una pàgina web que és una simple targeta de visita. Hi ha un problema greu d´intensitat d´ús. I està demostrat que la correlació entre ús de les noves tecnologies i competitivitat i productivitat és molt elevat. Si l´ús de les TIC estés en línia en la mitjana de la UE, el PIB català hauria crescut per sobre el 4% els últims anys.
-Fa uns mesos, Marcel Coderch, vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, assegurava que el fet que Telefónica tingués una quota de mercat tant elevada dificultava la competència. Com afecta això al consumidor?
-Hi ha segments, com la telefonia mòbil i en ADSL, en què no hi ha tanta concentració i anem perdent quota. Però el cert és que si hi ha qui diu que els preus a Espanya són cars és perquè no sempre els elegim les companyies. Qualsevol canvi de tarifa l´hem d´anunciar amb antel·lació per tal que la competència pugui replicar. En el seu moment, recordo que vam proposar una oferta d´Internet 9,9 euros mensuals, i no ens la van acceptar perquè la competència no podia assumir-la. Nosaltres estem interessats en donar valor afegit al consumidor, però no sempre és possible perquè qualsevol cosa proposem ha des ser replicable per la comptència.
-Amb aquest panorama, veu un mercat més concentrat?
-Ja ho estem veient -Vodafone ha comprat Ya.com i Orange s´ha fet amb Amena-, i crec que el regulador i el govern ho veu amb bons ulls perquè això genera empreses més grans i amb més capacitat de competir amb l´operador dominant.
-Els operadors sempre us esteu queixant de les dificultats per instal·lar antenes per garantir la cobertura de telefonia mòbil...
-És que hi ha problemes importants i les administracions locals són molt restrictives en les seves ordenances. A dia d´avui cap estudi ha constatat que les antenes generin problemes de salut. A més, l´impacte visual de les antenes és avui pràcticament nul. Els operadors tenim voluntat de solucionar els problemes de cobertura i els de congestió que hi ha en cert, moment, però ens ho posen complicat. Hi ha alcaldes que són valents, però d´altres fan bandera de la seva oposició a les antenes.
-Per què les telecomunicacions sempre estan al capdavant de les queixes de consumidors i usuaris?
-Hem de millorar. En tot és difícil tenir una percepció positiva d´una empresa de serveis. Els nostres call centers atenen 800.000 trucades al mes de Catalunya, i molt poques són per queixar-se. I a Catalunya tenim 3 milions de línies fixes, 3,3 milions de mòbils i prop d´un milió d´ADSL.

Diari de Girona, 20/05/2007

L´Ajuntament de Quart ha aprovat inicialment el projecte del polígon industrial del Pla de l´Illa –paral·lel al riu Onyar entre el nucli i la Creueta–, després de superar les dificultats per tirar-lo endavant, sobretot a causa de la declaració de la zona com a inundable. El projecte ja es va planificar el 1994, tot i que abans ja s´havia fet algun intent que s´havia acabat frustrant. El projecte ha estat aturat durant molt temps per la declaració de la zona com a inundable, i per tant no edificable, i no va ser fins al 2002 quan l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) va condicionar el seu informe favorable a la modificació del planejament, que suposa establir una amplada de llera mínima de 170 metres del pas de l´N-II, que es destinarà a zones enjardinades i a espais lliures, i a l´elevació de la cota d´urbanització. Finalment, i després que els propietaris dels terrenys haguessin superat els seus desacords, l´Ajuntament ha pogut aprovar el projecte, que actualment està a exposició pública, i que preveu aprovar definitivament en aquest mandat.
La nova zona industrial té un total de 23 hectàrees de sòl comercial, de serveis i per a petites indústries, en parcel·les que d´entre 500 i 1.000 metres. El consistori reivindica des de fa molts anys la necessitat del polígon per donar sortida a les indústries situades al nucli, algunes de les quals fa temps també que reclamen un espai més ampli.

El Punt, 03/04/2007

El ple d´Anglès aprovarà avui de manera definitiva el projecte de reparcel·lació del sector de la Riera Seca, un tràmit que donarà llum verd a la creació definitiva d´un polígon industrial de 900.000 metres quadrats en una vila que pateix endèmicament d´escassetat de sòl per a l´establiment d´empreses, va explicar ahir el regidor d´Obres i Serveis Jordi Fornés.
Després de dos projectes empresos per dos governs locals diferents, i després de resoldre les al·legacions presentades, Fornés va celebrar ahir que Anglès es doti de sòl industrial «perquè entem en aquesta ruta d´empreses càrnies delimitada entre Vic, Olot i Girona i moltes empreses han hagut de marxar per manca de sòl per créixer», va explicar l´edil. Les empreses interessades a ocupar aquest nou espai, que ara començarà a urbanitzar-se per dotar-lo de serveis, ja estan decidides a instal·lar-s´hi en virtut que, segons va explicar el regidor, Anglès treballarà ara per la millora de les comunicacions per carretera, sobretot pel que fa a la connexió amb Girona a través de la Nacional 141.
Aquest nou espai , va explicar Fornés, s´afegeix a les reserves d´espai que porta a terme l´empresa tèxtil Antex per a la futura creació d´una zona industrial per al seu propi creixement o bé per permetre la implantació d´altres empreses.
Subestació
Fornés va destacar també que la col·laboració entre Antex, l´Ajuntament i Fecsa-Endesa permetrà la construcció d´una subestació elèctrica que garantirà el subministrament d´energia a les noves empreses, a la vegada que proporcionarà també el subministrament necessari per al futur creixement urbanístic.

Diari de Girona, 08/03/2007

L´Ajuntament de Campllong i Gas Natural han signat un conveni de col·laboració per portar el subministrament de gas natural al polígon industrial Les Ferreries, i posteriorment a la resta del municipi. Per fer arribar el gas al polígon, Gas Natural farà una inversió de 53.000 euros en la construcció d´un gasoducte de prop d´un quilòmetre, si bé la Generalitat i l´Ajuntament col·laboraran en el finançament del projecte. Per la seva banda, la junta de compensació del polígon cedirà a Gas Natural la xarxa de distribució instal·lada a l´interior de la zona industrial.

El Punt, 07/03/2007

El ple de l´Ajuntament de Ripoll ha aprovat per unanimitat treure a concurs el projecte de sanejament del sector dels Pintors i La Barricona. El projecte, aprovat definitivament el mes passat, està pressupostat en 370.559 euros. Està considerada com a molt urgent, ja que ha de resoldre els problemes d´abocaments d´aigües residuals que tenen les empreses ubicades en els dos polígons industrials. La situació és tal que ha derivat en la incoació d´expedients sancionadors contra les empreses per part de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA).

Diari de Girona, 05/03/2007

L´Ajuntament de les Planes d´Hostoles ha aprovat, inicialment, l´ampliació de la zona industrial de l´Estació en 13.148,19 metres quadrats repartits en 14 solars. Ara, durant un mes, els interessats poden presentar al·legacions al pla, promogut per l´empresa Atriume Immobles SL i que incrementarà notablement el sòl industrial disponible en aquest municipi de la comarca de la Garrotxa.
Segons el consistori, petites empreses i tallers són els beneficiaris potencials d´aquesta operació, que el consistori valora molt positivament.
Amb tot, l´Ajuntament, governat per Convergència i Unió (CiU), recorda que hi ha pendents «les promeses» l´Institut Català del Sòl (Incasol) de consolidar la zona industrial dels Angelats, al costat de la carretera que porta cap al municipi de Sant Aniol de Finestres. Quan es desenvolupi, s´hi podran instal·lar empreses més grans, però aquesta actuació està condicionada a la concreció del traçat de la variant de la C-63 al seu pas per les Planes.

Diari de Girona, 28/02/2007

L´increment de sòl industrial en els pròxims anys a Figueres i als pobles de l´entorn –l´anomenada àrea urbana– serà molt gran, especialment al Far i a Vilamalla. En el primer municipi s´ha començat a desenvolupar el polígon Les Pedroses que, un cop acabat, tindrà 70 hectàrees, mentre que a Vilamalla s´afronta l´ampliació del polígon Internacional –el més important fins ara de la comarca– amb 70 hectàrees més, que promou l´empresa Iberdrola. La carretera de la Bisbal (C-31) separa un de l´altre. En aquestes actuacions s´hi ha d´afegir el recinte industrial que s´ha construït a l´accés a Santa Llogaia i que té prop de set hectàrees. A Figueres el sòl industrial nou és a l´entorn de la ronda est –davant la depuradora– i la futura ronda nord.
No només la febre constructora afecta el sector dels habitatges. L´accés a Figueres per la N-II i l´entorn de la C-31 s´han urbanitzat amb recintes industrials i s´han començat a construir naus. El sector havia reclamat més espai, especialment per a naus de grans dimensions i això, fins ara, només era possible a l´Internacional de Vilamalla. Aquest polígon s´està ampliant amb 70 hectàrees. En la zona construïda, s hi han instal·lat dues empreses –Mafesa i Pafi– i s´hi faran dues plantes de tractament de formigó, segons ha explicat l´alcalde, Ferran Prat.
El polígon que registra més activitat constructora és el que s´ha construït a l´accés a Santa Llogaia. Té 67.000 m² i les parcel·les poden fer fins a 10.000 m². El concessionari Peugeot ha estat la primera marca en implantar-se, però s´estan construint fins a cinc naus més. També hi haurà una gasolinera a tocar el giratori. A més de la Peugeot, en el polígon que ja existia s´hi ha traslladat el garatge Sala, concessionari Fiat que fins ara era a l´interior de Figueres.
Al Far ja s´ha acabat la primera de les quatre fases que formen part de la construcció de Les Pedroses i del qual ja s´han venut 60.000 m² de terreny a cinc empreses. A Figueres i a Vilafant les zones industrials que comparteixen espai a la N-II s´uniran pel sector del Molí de l´Arròs.
Mentrestant, el Cercle Euram de l´Empordà –que reuneix empresaris– ha escrit cartes al conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, a l´alcalde de Figueres i al president del Consell Comarcal perquè els detalli a partir del pla director de l´Empordà les xifres reals de sòl industrial que necessitarà la comarca en un futur.

El Punt, 26/02/2007

L´Ajuntament de Roses s´ha vist obligat a doblar la capacitat de la nova zona industrial per tal de poder atendre la demanda que en aquest moment supera el centenar d´industrials. D´acord amb l´Institut Català del Sòl (Incasol) s´ha decidit reduir la superfície de les parcel·les de les previstes d´entre 5.000 i 6.000 m2 a parcel·les d´entre 800 a 1.000 m2. La majoria de la demanda és de petits industrials actualment ubicats al centre urbà. L´Ajuntament també ha previst amb el POUM una nova ampliació de sòl industrial.
El polígon, situat entre la carretera de Roses i la de Palau comptarà amb parcel·les d´uns sis mil metres quadrats a primera línia i la resta a l´interior. La modificació de la tipologia de les parcel·les ha permès que de la vintena que es preveia inicialment oferir s´hagi passat a 40. Segons ha explicat el regidor d´Organització i Promoció Econòmica, Pere Juanola, deprés de veure la demanda de possibles clients a les llistes de l´Ajuntament i de les reunions amb Incasol «es van adonar que la necessitat era per parcel·les més petites». Del més d´un centenar de peticions, aproximadament un noranta per cent són de persones amb negocis situats a la població. La majoria, diu Juanola, estan situats en baixos en edificis plurifamiliars. El mateix pla general no admet els usos i, per tant, diu Juanola, un dels motius pels quals interessa facilitar el trasllat és «a efectes de legalització». Alhora ajuden els empresaris a crear nous llocs de treball perquè es donen casos d´indústries que per la situació on es troben no poden ampliar el negoci. D´altra banda, Juanola ha apuntat que a la millora per a les empreses s´hi sumarà la «millora a la qualitat de vida al poble perquè, si tot va bé, les indústries aniran a la zona industrial».
El canvi ha suposat una modificació al projecte. En aquest moment s´està acabant la urbanització d´una gran part del polígon i s´ha començat a obrir dos nous carrers. Segons les previsions de l´Ajuntament, a l´abril es podran adjudicar les primeres parcel·les. La majoria són d´Incasol, tot i que l´Ajuntament també disposa d´una part. Les posarà a la venda a excepció d´una parcel·la que es reservarà per a una nau per als serveis municipals.
Pel que fa a l´adjudicació de les parcel·les, Juanola ha informat que es prioritzarà el que tingui una activitat en marxa a Roses perquè «interessa netejar el poble d´indústria, prioritzem en part això a través d´un preu de sortida mínim i a partir d´aquí hi haurà uns barems que puntuarà la millora del preu que pugui oferir per la parcel·la». Tot i això, Juanola ha assenyalat que «no ens interessa que vingui el que pagui més diners» sinó el que necessiti un trasllat. En la primera adjudicació es calcula que s´oferiran una quinzena de parcel·les.

Diari de Girona, 23/02/2007

El Pla d´Ordenació Urbanística Municipal va tornar a ser el gran absent del ple que l´Ajuntament de Palamós va celebrar ahir. El consistori segueix esperant l´informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge que valori el document que l´equip de govern vol presentar a l´aprovació provisional.
El redactat que tots els grups de l´oposició tenen des de fa setmanes manté el polígon industrial a la zona de la Pietat. Per això, el regidor d´ERC i soci de l´equip de govern, Feliu Antúnez, va dir que el seu grup manté la postura de votar en contra del Pla General si no es canvia l´emplaçament del sector industrial. Antúnez va tornar a explicar que «l´inici de la Vall de Bell-lloc és un paratge d´interès natural i considerem que no és la zona idònia per a un polígon industrial». Per això, el republicà va dir que «si no es modifica, votarem que no».
Aquest punt de vista discrepa dels seus altres dos socis de govern, PSC i Ciutadans de Palamós, que tindran el suport dels grups de CiU i PP a l´oposició per aprovar el Pla General. El dubte està en si es farà abans de les eleccions.

Diari de Girona, 14/02/2007

El preu de compra del sòl industrial i logístic a l´àrea de Girona va augmentar més d´un 10% l´any passat. Així ho va constatar ahir l´assessora immobiliària Jordà & Guasch en la presentació d´un informe sobre el sector. La pujada és similar a la registrada a l´àrea metropolitana de Barcelona (11,43%), encariment que l´informe atribueix a l´escassetat de l´oferta. Pel que fa al preu de lloguer de les naus industrials, a Girona va augmentar un 5,7%, molt menys que el 16,5% registrat en les comarques pròximes a Barcelona.
D´aquesta manera, el sòl industrial i logístic a Girona es pagava a finals de 2006, en una forquilla d´entre 600 euros i 1.140 euros el metre quadrat. L´àrea de Barcelona continua sent la més cara, amb preus que arriben als 1.923 euros el metres quadrat, seguida per les comarques més pròximes com el Baix Llobregat, que ha arribat a un preu màxim de venda de 1.803 euros per metre quadrat.
Pel que fa al lloguer, la renta mensual a les comarques gironines se situa entre els 3 euros i els 4,5 euros per metre quadrat. Les comarques pròximes a Barcelona com ara el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Oriental, són les que tenen les rendes més altes, liderades per les del Barcelonès, que se situa al voltant dels 7,73 euros el metre quadrat, amb un augment respecte 2005 del 16,5%.
Amb tot, durant el 2006, la demanda de compra va baixar en 11,7 punts. Segons Jordà & Guasch, aquest descens es deu al fet que gran part de les empreses que opten per la compra de naus industrials, sobretot les situades a prop de l´àrea metropolitana de Barcelona, «han de desistir i dirigir els seus esforços cap a naus de lloguer».

Diari de Girona, 09/02/2007

Les obres d´urbanització al sector de l´antiga Margesa ja són ben visibles. Els treballs afecten porcions dels municipis de Girona, Salt i Vilablareix per crear una zona industrial, a través d´una mancomunitat. Seran prop de 100.000 metres quadrats més de sòl industrial, amb determinats usos comercials. Les parcel·les tindran com a mínim uns 15.000 metres quadrats. En aquest espai també es preveu el futur institut compartit entre els tres municipis, i el dipòsit de vehicles de Girona, actualment a Mercagirona.

Diari de Girona, 02/02/2007